Glossari bàsic

Qualsevol àrea, edificada o no, en la que els treballadors hagin de romandre, o a la que hagin d’accedir, degut a la seva feina.

No ha de ser entès en el “sentit literal” previst a l’article 1.5 del RDL 1/1995, és a dir la unitat productiva amb organització específica, que sigui donada d’alta, com a tal, davant l’autoritat laboral, el que conduiria a un concepte massa restrictiu, si no que atenent a la finalitat del legislador de garantir la seguretat i la salut del treballador, s’ha d’entendre des d’un punt de vista material i considerar el concepte de centre de treball com a equivalent al lloc de treball.

La sentència del Tribunal Suprem (STS de 22 de Novembre de 2002), va considerar que quan la col·locació de pals de la línia aèria de línies telefòniques, forma part de l’activitat pròpia de l’empresa que va prestar els seus serveis de telefonia per mitjà d’aquesta estructura o xarxa. El lloc on s’estan realitzant aquestes tasques de col·locació dels elements materials que la suporten, encara que sigui en despoblat o en al camp, realment constitueix un centre de treball de l’empresa principal que ha contractat les tasques. Paralel·lament El Tribunal Suprem al·ludeix a aquesta equivalència dels conceptes de “centre de treball” i “lloc de treball” de manera expressa en altres sentències.

Quan en un mateix centre de treball, desenvolupen activitats treballadors de dos o més empreses, de manera simultània.

Persona física o jurídica que assumeix contractualment davant l’empresari titular i/o principal, amb mitjans humans i materials propis o aliens el compromís d’executar la totalitat o part dels treballs amb subjecció a un projecte o un contracte.

Figura regulada al RD 171/2004 com un dels mitjans de coordinació preferent per a diferents situacions de concurrència d’empreses en el mateix centre de treball.

Figura diferent regulada al RD 1627/1997, designada pel promotor, per a dur a terme la coordinació en matèria de seguretat i de salut durant l’elaboració del projecte d’obra si intervé més de un projectista o la coordinació en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra quan intervingui més d’una empresa o treballadors autònoms.

Tota empresa, amb independència de la seva personalitat jurídica, que intervé simultàniament en un mateix centre de treball, independentment de quina d’elles tingui la titularitat del mateix.

L’empresari que contracta o subcontracta amb altres, la realització d’obres o serveis, corresponents a la seva pròpia activitat i que es desenvolupen en el seu propi centre de treball. Pot ser a la vegada l’empresari titular.

Persona que te la capacitat de posar a disposició i gestionar el centre de treball. És a dir, el que te el domini del centre i, a més, el dirigeix i controla.

A efectes preventius, la forma especificada de realització d’una activitat. Inclourà, per tant, la resposta a les següents preguntes: què s’ha de realitzar?, quan?, qui farà què?, com?

Existeix certa polèmica doctrinal i jurisprudencial, sobre el que s’ha d’entendre com “pròpia activitat”. Actualment són 2, les dues interpretacions més comunes:

Segons una primera interpretació (teoria de la indispensabilitat) es considera pròpia activitat les activitats que constitueixen el cicle de producció de l’empresa principal, com aquelles complementàries o no nuclears, és a dir, totes aquelles que resultin necessàries per a l’organització del treball o la fi productiu empresarial. Podrien ser, per exemple, activitats de: manteniment, neteja o vigilància, etc. encara que, com és obvi, caldria matisar les circumstàncies particulars de cada situació.

Segons la segona interpretació (teoria de la inherència), pròpia activitat serà únicament la que és inseparable al cicle productiu, de manera que només inclou les tasques que corresponen dit cicle de l’empresa principal.

El Tribunal Suprem en els últims temps, s’ha vingut inclinant per la segona teoria, és a dir en termes generals es considera pròpia activitat, quan coincideix amb l’activitat nuclear de l’empresa la imprescindible per aconseguir en l’objecte jurídic que dóna lloc a l’activitat de l’empresa principal. No obstant això, a l’hora de qualificar una activitat com a pròpia o no, s’ha d’efectuar una anàlisi específica i detallada de la situació existent en cada cas, i efectuar una consulta tècnica, si sorgeixen de dubtes.

Treballador designat amb uns coneixements, qualificació, experiència i dotat amb mitjans suficients per a vigilar el compliment de les activitats preventives en determinats supòsits i situacions d’especial risc i perillositat, regulat a l’art. 32 bis de la LPRL i l’art. 22 bis del Reial Decret 39/1997, de 17 de Gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció. Està previst a més pel RD 171/2004 com un dels possibles mitjans de coordinació.

Persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, amb mitjans humans i materials propis, el compromís d’executar la totalitat o part dels treballs amb subjecció a un projecte o un contracte.

Treballador per compte propi. En termes generals tindrà una consideració similar a la d’una empresa. No obstant, el “caràcter híbrid” del treballador autònom fa necessari precisar els seus drets i obligacions quan presta serveis en concurrència amb altres treballadors autònoms o amb treballadors per compte aliè dependents d’altres empreses.