Els mitjans de coordinació són l’eina amb què compten les empreses per assolir l’objectiu de la CAE.

 

L’art. 11 del capítol V, del RD 171/2004, recull una “llista oberta” dels mitjans existents per a desenvolupar una efectiva Coordinació d’activitats empresarials. Tot i que es tracta d’una enumeració de mínims, no exhaustiva, ens ajuda a comprendre com ha de dinamitzar-la Coordinació d’Activitats Empresarials, de forma coherent i sostenible.

 

Tots aquests mitjans, són compatibles entre si, i no són excloents, podent-se arribar a concretar mitjançant negociació col·lectiva i/o normativa específica sectorial.

 

La empresa debe analizar en función de su tamaño, actividad, volumen de concurrencia, complejidad del trabajo, duración, tipología de riesgos, número de trabajadores… cuáles son los medios de coordinación más adecuados, para cada caso.

El Deure de cooperació està recollit a l’art. 4 del RD 171/2004. Aquest article contempla que quan en un mateix centre de treball, desenvolupen activitats treballadors de dos o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l`aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals.

 

Aquest deure serà d’aplicació a totes les empreses i treballadors autònoms concurrents en el centre de treball, existeixin o no relacions jurídiques entre ells.

Es concreta mitjançant una informació recíproca. Bilateralment les empreses concurrents hauran informar-se, dels riscos que generen les seves activitats en el centre de treball. Especialment, aquells riscos que puguin agreujar-se o modificar per la mateixa concurrència.

 

Cóm ha de ser aquesta informació recíproca?

 

Com passa amb altres conceptes en matèria preventiva, no existeix una definició, i menys una interpretació inequívoques del que pot considerar-se un risc “greu o molt greu”.

Hi trobem una primera referència a l’art. 4.4 de la LPRL, on s’estableix que un risc laboral “greu i imminent” és aquell que és probable (racionalment) que es materialitzi en un futur immediat i, pugui suposar un dany greu per a la salut dels treballadors. Aquesta definició marca dos clars requisits perquè el risc sigui considerat com “greu i imminent”: la peremptorietat i la gravetat de les seves conseqüències (mal).

 

D’altra banda, podem remetre’ns a la llista d’activitats previstes en l’Annex I del RD 39/1997, de 17 de gener, Reglament dels serveis de prevenció, en la qual s’estableixen activitats d’especial perillositat. No obstant això, cal aclarir, que això no significaria que automàticament totes les empreses de l’Annex I o els riscos generats per aquestes, siguin considerats per definició, com greus o molt greus.

 

 

La tercera referència l’obtenim del Criteri Tècnic de la Inspecció de treball CT 83/2010, sobre la presència del recurs preventiu. Ens pot ser d’utilitat la classificació que allà s’efectua, activitats o “processos perillosos” o amb “riscos especials”:

 

Recordem que els treballs en altures (superiors a 2 metres), no han de qualificar-se de forma indiscriminada com treballs “especialment greus de caiguda”, és necessària l’existència d’una altra sèrie de condicionants.

 

Aquestes tres referències són només això, referències. I el fet que alguna activitat estigui o no inclosa en aquestes ressenyes no vol dir que no pugui (o hagi de) classificar com a greu o molt greu.

 

Serà sempre, a través de l’avaluació de riscos laborals i del criteri del tècnic competent, com s’obtindrà la informació necessària per prendre la decisió, a l’efecte de classificar els riscos com a greus o molt greus.

Dins el llistat no exhaustiu mitjans de coordinació, establert a l’art. 11 del RD 171/2004, s’inclou, en últim lloc, la designació d’una o més persones encarregades de la coordinació d’activitats. Aquestes persones designades com a mitjà, per vehicular la coordinació d’activitats empresarials, poden ser:

 

Treballadors designats per l’empresari titular del centre (o pels altres empresaris concurrents) per al desenvolupament de les activitats preventives.

 

Membres del servei de prevenció propi de l’empresa titular del centre de treball o de la resta d’empreses concurrents.

 

Membres del servei de prevenció aliè concertat per l’empresa titular del centre de treball, o per les altres empreses concurrents.

 

Treballadors de l’empresa titular del centre (o de la resta d’empreses concurrents) que, sense formar part del servei de prevenció propi ni ser treballadors designats, reuneixin els coneixements, la qualificació i l’experiència necessaris en les activitats anteriors.

 

Qualsevol altre treballador de l’empresa titular del centre de treball que, per la seva posició a l’estructura jeràrquica de l’empresa i per les funcions tècniques que exerceixi (en relació amb el procés o els processos de producció desenvolupats al centre) estigui capacitat per a la coordinació de les activitats empresarials.

 

Persones d’empreses dedicades a la coordinació d’activitats preventives, que reuneixin les competències, els coneixements i la qualificació necessaris.

Confeccionar o revisar la seva evaluació de riscos i, la seva respectiva planificació (tenint en compte la informació rebuda per part de les altres empreses) amb la finalitat de garantir la seguretat i salut dels treballadors.

 

Adoptar els mitjans de coordinació necessaris.

 

Informar als treballadors dels nous riscos, mesures preventives i actuacions en cas d’emergència, generats per la concurrència de les activitats, així com dels mitjans de coordinació establerts.

Seleccionar els mitjans per vehicular la coordinació d’activitats empresarials, obliga a analitzar individualment cada cas. L’empresa haurà de determinar quins són els més adequats, donada la seva situació, inclús si fos necessari, acudir a solucions no contemplades expressament a la normativa (que como sempre, detalla uns mínims).

 

Qualssevol que siguin aquests mitjans, hauran d’afavorir l’intercanvi fluït d’informació entre les empreses concurrents i facilitar les bones pràctiques en relació amb la resta de factors de caràcter transversal que afecten a la coordinació d’activitats empresarials.

 

A l’hora d’establir una correcta selecció, resulta imprescindible tenir en compte:

 

Entre els diferents mitjans de coordinació que preveu el RD 171/2004, es troben 2, que s’entenen com a mitjans preferents, en determinades situacions. Aquests mitjans són:  Designación de recursos preventivos   Designació de persones encarregades de la coordinació Les circumstàncies que justificarien la preferència per aquests mitjans de coordinació, vénen detallades en l’art. 13.1 del RD 171/2004. Aquestes situacions són:

• Quan en el centre de treball es realitzin, per una de les empreses concurrents, activitats o processos reglamentàriament considerats com perillosos o amb riscos especials, que puguin afectar la seguretat i salut dels treballadors de les altres empreses presents.

 

• Quan hi hagi una especial dificultat per controlar les interaccions de les diferents activitats desenvolupades en el centre de treball, que puguin generar riscos qualificats com greus o molt greus.

 

• Quan hi hagi una especial dificultat per evitar que es desenvolupin en el centre de treball, successivament o simultàniament, activitats incompatibles entre si des de la perspectiva de la seguretat i la salut dels treballadors.

 

• Quan hi hagi una especial complexitat per a la coordinació de les activitats com a conseqüència del nombre d’empreses i treballadors concurrents, del tipus d’activitats desenvolupades i de les característiques del centre de treball.

Com és obvi, el Deure de cooperació, es canalitza inicialment, a través de l’intercanvi d’informació entre empreses (informació sobre les seves activitats i els seus riscos). Són moltes les empreses que han vehiculat dit intercanvi mitjançant l’ús d’un programari específic (generalment en línia o SaaS). Sobre aquest intercanvi d’informació, convé matisar que l’objectiu de la coordinació d’activitats empresarials, no és aquest. No s’ha de confondre “el mitjà, i la finalitat”. No es tracta d’entregar una còpia de la pròpia avaluació de riscos, enviar els TC2 dels treballadors o de justificar la informació facilitada als nostres recursos.

 

L’objectiu de la coordinació d’activitats empresarials és establir una dinàmica en prevenció de riscos laborals que, sustentada pels mitjans adequats, ens permeti garantir la seguretat i salut, de totes les persones que treballen simultàniament, compartint un mateix espai físic.

Tot i tractar-se d’una “situació particular” l’Estatut del Treball Autònom aprovat per la Llei 20/2007, d’11 juliol, remet expressament (en el seu art. 8.3) als articles 24.1 i 24.2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials. Per això, el treballador autònom té l’obligació d’informar sobre els riscos que projecta la seva activitat, sobre la resta de treballadors i, gaudirà del dret a ser informat sobre els riscos que projecten les altres empreses concurrents, sobre ell.

 

Paral·lelament, quan el treballador autònom desenvolupi la seva activitat, fora del centre de treball de l’empresa que el contracta, proporcionant-li aquesta maquinària, equips, productes, materials o útils, ha de rebre informació d’aquesta empresa, per garanteix la seva salut i seguretat, durant el ús dels equips proporcionats.

És important no confondre la concurrència, amb aquelles situacions en què accedeixen altres persones o empreses al centre de treball (clients, visitants, usuaris, etc.). Aquests casos, pel fet que no es tracta d’empreses pròpiament subcontractades per prestar serveis i/o desenvolupar activitats, que puguin implicar riscos per als treballadors present al centre de treball, no estaran subjectes a la necessitat i obligació d’efectuar coordinació d’activitats empresarials.

 

Aquestes persones o treballadors que desitgin accedir a les instal·lacions, legalment hauran d’estar informats sobre les actuacions a seguir en el cas d’una emergència. Tot això, sense perjudici d’altres informacions, instruccions o indicacions que l’empresa consideri convenients, per a poder accedir al centre o romandre al seu interior, en condicions de seguretat i salut.

Les obligacions en matèria de coordinació d’activitats empresarials (CAE) a Espanya, establertes pel RD 171/2004 tenen un caràcter universal, és a dir, són d’aplicació a qualsevol situació a casa nostra, en què concorrin dos o més empreses amb independència del seu sector productiu, localització o nacionalitat.

 

Per això les obligacions de l’empresari, quan contracta o subcontracta una obra o servei amb una empresa estrangera, que desplaça els seus treballadors a Espanya de forma temporal (en el marc d’una prestació de serveis transnacional), són les mateixes independentment de la nacionalitat de la empresa contractada o subcontractada.

 

Per la seva banda, l’empresa estrangera que desplaça als seus treballadors, haurà de complir amb les seves corresponents obligacions com a empresa concurrent, segons la normativa del nostre país, és a dir segons el RD 171/2004, sense perjudici de les obligacions que li corresponen d’acord amb la Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional.

Estan previstes en els arts. 13 i 14 RD 171/2004. Aquest text desenvolupa els aspectes relatius a designació, quan ha de realitzar-se i qui pot ser designat, així com les seves funcions i facultats.

Les obligacions legals en matèria de coordinació d’activitats empresarials en les comunitats de propietaris, són establertes en la pròpia Llei de Prevenció de Riscos Laborals i els desenvolupaments reglamentaris en matèria de serveis de prevenció, obres de construcció i coordinació d’activitats empresarials.

 

D’acord amb el que estableix l’article 2 del RD 171/2004, una comunitat de propietaris pot adquirir la condició de “empresari titular del centre de treball”, ja que és qui té la capacitat de posar a disposició i gestionar, a través de la aprovació del President (art. 13 LPH) i la gestió dels Administradors de Finques (art. 20 LPH). Tant si la Comunitat de Propietaris té personal propi o no, li correspondran obligacions bàsiques, en matèria de prevenció de riscos laborals.